Aquest proper divendres, 31 de gener, a les 19:30 h tindrà lloc al museu d’Alcover la xerrada: “Rehabilitació del convent de Sta Anna d’Alcover per a equipament cultural. Obres de la segona fase del pla director.” a càrrec de Joan Figuerola, Joan Gavaldà i Jordi Romera, arquitectes.
Amb aquesta xerrada s’enceta la programació de l’agenda cultural hivern 2014 del museu d’Alcover.
Davant del perill de desaparició de l’edifici, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, l’Ajuntament d’Alcover es proposà aturar el seu procés de d’enrunament i iniciar la recuperació del conjunt conventual amb la redacció d’un estudi global anomenat Pla Director per rehabilitar-lo i proposar uns nous usos culturals al servei d’Alcover i del país.
La primera fase va tenir per objectiu la consolidació, rehabilitació estructural i de les cobertes de l’edifici. Mentre que en la segona fase s’ha procedit a la rehabilitació funcional de la zona conventual per a equipament cultural, amb un auditori a la nau de l’església i els serveis necessaris per a la celebració d’actes i organització d’espectacles.
La rehabilitació iniciada en el moment actual seguint el Pla Director esmentat, proposa una reutilització del conjunt conventual amb finalitats culturals compatibles amb les estructures arquitectòniques existents, continuant una de les finalitats inicials de la fundació del convent, ser focus de cultura i art.
La recuperació d’aquest edifici d’excepcionals valors patrimonials als inicis del segle XXI, amb la voluntat de posar-lo al servei de la cultura i les arts, té una forta càrrega simbòlica i social pel moment actual d’Alcover, al vincular el nou edifici restaurat amb el moment de la seva construcció a finals del segle XVI i els inicis del segle XVII.
Aquell període va representar per la vila d’Alcover una etapa significativa de la seva història, amb un creixement urbanístic més enllà de la muralla medieval, la construcció d’edificis amb el nou estil del renaixement superant el gòtic tardà, la difusió de les noves idees humanístiques provinents d’Itàlia, essent focus de cultura i de les arts pels país.
Les obres de rehabilitació i les excavacions arqueològiques portades a terme fins ara seguint les directrius pel Pla Director, han permès descobrir noves dades històriques i mostrar sistemes constructius i arquitectònics utilitzats en la construcció de les diferents fases de l’edifici.
No hi ha dubte que les explicacions dels directors tècnics del projecte ens permetran conèixer de primera mà l’actual estat de les obres i la revalorització patrimonial d’aquest singular edifici històric.
