ALCOVER
Alcover és una població de 5.334 habitants (dades 2024) i amb un terme municipal de 46,28 Km². El terme municipal d’Alcover està situat en la zona de contacte entre les Muntanyes de Prades i el Camp de Tarragona, al sector de ponent de la comarca de l’Alt Camp i al límit amb les comarques del Baix Camp i el Tarragonès.
La vila d’Alcover és un poble de llarga tradició agrària, que gaudeix d’un important teixit industrial, comercial i turístic. La mida de la població i l’extensió del seu terme, fan d’Alcover un lloc ideal per al desenvolupament d’una comunitat humana equilibrada.
El seu clima és benigne, clarament mediterrani, on un semicercle de muntanyes, la serralada prelitoral, fan de pantalla protectora d’un clima continental provinent de les terres de Ponent o de Lleida. Aquestes muntanyes protegeixen la població de les baixes temperatures. La mitjana de la temperatura anual és de 15,5 graus.
Dades bàsiques
Gentilici: Alcoverenc/a
Població (2024): 5.334 habitants
Densitat(2024): 116 habitants / km²
Superfície: 46 km²
Altitud: 243 m
Longitud: 1,172103°
Latitud: 41,263725°
Comarca: Alt Camp
Província: Tarragona
Àmbit territorial: Camp de Tarragona
El nom d'Alcover
Encara que existeixen algunes teories que fan derivar el nom d’Alcover d’un mot prerromà, el més probable és que es tracti d’un nom d’origen àrab, format amb l’article al-. El significat que obté més consens entre els especialistes és “el gran”.
La primera documentació on s’esmenta el nom del poble, amb tot, ho fa com a Santa Maria d’Alcover, el 1059. A partir del moment en què Ramon Berenguer IV va donar el poble a l’església de Tarragona, ja sempre s’ha anomenat Alcover, llevat d’un breu parèntesi, després de la guerra civil del segle XV, en què l’arquebisbe de Tarragona, senyor de la vila, com a càstig pel partit que Alcover havia pres, va llevar-li el nom i va substituir-lo pel de Vilanova del Camp.
L'escut heràldic de la vila
Des del segle XIV l’escut d’Alcover està documentat com un mig vol abaixat, la popular ala. Algun historiador bastant romàntic va fer derivar d’aquesta ala el nom del poble, ja que es tractaria d’una ala de falcó, d’on provindria l’afirmació “falcó ver”. Altres historiadors fan derivar l’ala del blasó que tenia la família Alemany.
El 1984 l’escut va ser normalitzat, d’acord amb les recomanacions de l’Institut d’Estudis Catalans. Des de llavors és definit com un escut caironat, d’atzur, amb un mig vol abaixat d’or i, per timbre, una corona mural de vila.
L’any 2020 l’escut heràldic es va actualitzar amb una nova imatge renovada i adaptada als nous temps, tal com es pot veure reflectit al manual de marques i submarques aprovat per l’Ajuntament d’Alcover en la sessió ordinària del ple de 3 de juliol de 2020 i també incorporat al reglament de protocols i símbols de l’ajuntament el 6 de setembre del 2024.
L'Himne d'Alcover
L’himne d’Alcover va ser composat per la mestra i compositora alcoverenca, la senyora Maria Teresa Llorens de Vàsquez.
El 29 d’abril de 1967 en un ple ordinari, es va seleccionar i aprovar l’himne que va ser estrenat, per la festivitat de Corpus d’aquell mateix any, a la plaça Nova.
Partitura per a piano
Descarrega't la partitura per a piano amb la lletra de la cançó.
Lletra:
Alcover és per tots la nostra vila
Alcover és la brasa que ens brunyeix
Alcover fa sentir-nos nit i dia més germans, més senzills i més eterns.
Per l’orient Francolí la mira i besa
al migdia les Voltes del Torrent
a ponent llinda amb Roca Foradada
i pel nord Serra Gran guaita Alcover.
Uns patrons ens donà Déu per guiar-nos
nostra Verge l’Assumpta i uns sants màrtirs
Santa Úrsula i Sant Pròsper per lliurar-nos
de l’error, la peresa i els grans càstigs.
Alcover és per tots la nostra vila
Alcover és la brasa que ens brunyeix
Alcover fa sentir-nos nit i dia
més germans, més senzills i més eterns.
Alcover, Alcover, Alcover
