Bibliografia local

Formant part d’una col·lecció de guies locals de diferents municipis de les comarques de Tarragona, encarregades per l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV a persones especialistes en cadascun dels llocs, aquesta conté una petita introducció històrica en què s’explica de quina manera l’antic terme d’Alcover va anar agregant altres termes veïns (el Burguet, la Plana i Samuntà) fins a convertir-se en el terme actual. La guia pròpiament dita s’estructura en dues parts, una referida al nucli urbà i l’altra, al terme. Pel que fa al nucli urbà hi ha capítols dedicats als elemts històrico-arquitectònics més rellevants, com ara les muralles, les tres esglésies (inclosa la del cementiri) i altres edificis o carrers rellevants. Pel que al terme, els capítols són més temàtics: coves i avencs, fonts, barraques de pedra seca, masos, molins paperers, a més d’alguns edificis singulars, com ara les ermites, i algunes partides de terra amb algun element destacable. L’obra es complemenenta amb una bibliografia, uns plànols deguts a Joan Farràs i un seguit de fotos del mateix Farràs i de Laureà Paño.

L’any 1997, el Centre d’Estudis Alcoverencs (CEA) celebra el seu XX Aniversari amb diversos actes commemoratius, incloent-hi l’edició d’una nova història d’Alcover. A més, es commemora el centenari de la publicació de la Monografia històrica d’Alcover, d’en Cosme Vidal, fet que impulsa el CEA a revisar els estudis historiogràfics sobre el poble. Aquesta revisió és el resultat de l’edició revisada i ampliada de l’obra de Vidal, realitzada per Andreu Barbarà i Francesc Jové l’any 1973. Després de més de deu anys d’esgotar-se les edicions, es fa necessari reprendre aquest projecte. El llibre “Alcover: una història” recull els avenços en la recerca i difusió del passat del poble, tot reconeixent els esforços i els buits encara existents en el coneixement històric. Aquest projecte és considerat com un pas més en el camí de la recerca històrica, i una mirada retrospectiva per mantenir viva la història del poble.

Aquesta Història d’Alcover te la virtut d’aplegar en un sol volum la Monografia històrica escrita per Cosme Vidal i Rosich (Josep Aladern) l’any 1897 a la impremta de La Saura i una ampliació d’aquesta monografia feta per Francesc Jové Ferré i Andreu Barbarà Camafort l’any 1973 a Gràfiques Sant Jordi.

A l’inici de l’ampliació els seus autors deixen clar que han volgut preservar l’originalitat de l’obra de Josep Aladern pel seu valor, per la data en que fou escrita i pels pocs mitjans de que disposava l’autor. Això justifica, pels autors, la necessitat d’explicar els buits de l’obra original a partir d’una actualització, però sense tocar la versió inicial de l’Aladern.

Aquest llibre neix arran de la convocatòria de I’XI premi beca Vila d’Alcover, convocat pel Centre d’Estudis Alcoverencs amb el suport de l’Ajuntament d’Alcover. Des dels seus orígens, el CEA ha publicat diverses investigacions sobre la història moderna d’Alcover, ha analitzat aquell període de creixement econòmic i demogràfic, marcat per la indústria dels paraires i la construcció de diversos edificis religiosos i civils, que formen part del nostre patrimoni i que encara avui marquen la fisonomia de la vila. I que formen part del nostre imaginari popular, amb un clar exemple, la Fira de Bandolers, que es du a terme des del 2002.

Aquesta població que era com un gran taller on mestres i aprenents d’arreu treballaven, també va patir un dels fenòmens més importants d’aquells segles, el bandolerisme. Per això, i després de diverses investigacions sobre l’època Moderna com les monografies de l’Església Nova o del Convent, i els articles del Butlletí dels principals capitostos com Miquel Morell o Pere Voltor, entre les quals destaquen les de Joan Cavallé, calia una monografia que aprofundís en aquest fenomen i alhora trenqués tòpics. Els autors, la Dra. Alba Alonso Mora i el Dr. Josep Cañabate Fortuño, especialistes en la història moderna del nostre país, i amb el mestratge dels Drs. Valentí Gual i Josep Fàbregas, han escrit una obra que serà referència sobre la història dels bandolers que durant aquells anys varen tombar arreu de les muntanyes de Prades, les accions que varen dur a terme i les seves conseqüències. I com era aquella societat en ple creixement, però marcada per les desigualtats socials, les lluites de poder i la religió

En definitiva, a partir de l’anàlisi de la documentació conservada en diversos arxius i la revisió dels estudis publicats, els autors han escrit una monografia local imprescindible per entendre la història moderna de Catalunya, perquè els grans relats estan plens de petites històries.

Aquest treball és el resultat de la beca d’investigació sobre el convent de Santa Anna, convocada pel Centre d’Estudis Alcoverencs i la regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alcover.

Aquest estudi no només vol ser una investigació sobre el convent, sinó que aspira a ser una història d’Alcover, des d’un altre punt de vista, el d’aquest edifici singular i els seus ocupants. L’objectiu d’aquesta investigació és respondre les moltes preguntes que tots tenim sobre l’edifici, tot analitzant l’evolució del convent des que en el segle XVI els alcoverencs construeixen una ermita, fins al segle XXI, quan s’inicien les obres del Convent de les Arts.

En els darrers cent anys el nostre país ha sofert nombrosos canvis polítics que han marcat la fesomia dels pobles. Els llibres d’història ens han anat narrant aquests canvis, tanmateix les imatges ens mostren detalls, sensacions que no ens deixen indiferents. Aquest és l’objectiu de l’obra que teniu a les mans. Les fotografies hi apareixen agrupades per temes i abracen des de final segle dinou fins als anys vuitanta del segle vint. Les fotografies presenten, al peu, un petit text, breu i concís amb l’única finalitat d’informar d’allò que veiem en la imatge. Més concretament, com treballaven, com es vestien, com es divertien, com patien, en definitiva, com vivien les persones que hi apareixen i captar aquell moment de quotidianitat. Perquè tot i que de vegades les veiem llunyanes o molt llunyanes són vives, ja que el que contenen és d’un gran valor documental i històric que ens ajuda a entendre com era la vila d’Alcover i com ha evolucionat.

Tal i com diu el professor Josep Sánchez Cervelló al pròleg d’aquest llibre, a excepció de Tarragona, no hi ha a poblacions mitjanes treball monogràfics dedicats a aquest període clau de la història del país. Un bon plantejament d’intencions a l’hora de definir aquest llibre guanyador del sisè Premi Beca vila d’Alcover del CEA, obra de Jordi Parral Garcia. Alcover durant la dictadura de Primo de Rivera s’endinsa en la realitat d’aquest període històric, i ho fa a través d’un anàlisi de la població, de la vida política, econòmica, social i cultural i de les infraestructures.

El 22 de novembre de 1981 s’acomplia mig segle d’un acte important. La col·locació de la primera pedra de les escoles d’Alcover, l’únic edifici alcoverenc que, fins ara, ha tingut una funció exclusivament educativa. Amb tal motiu, el Centre d’Estudis va pensar en commemorar la data tot publicant un butlletí especial dedicat al tema. A mesura, però, que la feina avançava, el treball es tornava més i més emocionant. I, així, allò que en principi havia de ser un petit treball commemoratiu es convertí en un llibre extens.

El llibre d’una banda, representa un indubtable enriquiment de la història de l’ensenyament català, aportant-hi la perspectiva de l’ambient rural, del poble que ha subsistit amb una sola escola i més o menys apartat dels corrents ideològics urbans. Però, d’altra banda, aquest treball ens mostra una nova manera de fer la història local, sovint massa circumscrita a la relació dels esdeveniments importants.

Amb motiu del desè aniversari de la creació del Centre d’Estudis Alcoverencs, l’any 1987 l’entitat va organitzar un cicle de nou conferències amb la intenció d’aproximar-se a aspectes destacats de la història d’Alcover. Fruit d’aquesta activitat es va publicar aquest llibre que recull les xerrades, fetes per diversos autors, alcoverencs i de fora vila.

Segons Joan Cavallé, prologuista i un dels conferenciants, el llibre “reflexiona críticament sobre els deu anys d’investigació (del CEA) i sobre diverses maneres d’entendre la Història”. I afegeix que “en aquestes pàgines tenim una petita i modesta història d’Alcover”.

Aquest llibre de Maria Dolors Grau i Monné va guanyar el premi BECA d’investigació de l’any 1992 que atorgava el Consell Comarcal de l’Alt Camp. Es tracta d’una aproximació històrica a la vida d’Alcover durant el turbulent regnat de la reina Isabel II en què les guerres carlines van tenir molt de protagonisme. L’obra també es capbussa en el marc físic (població i nucli urbà), l’econòmic, el cultural i la vida política durant els més de trenta anys que va durar el regnat d’aquesta reina.

El llibre és un estudi sobre la noblesa alcoverenca de l’edat moderna i va obtenir l’accèssit al Premi d’Investigació convocat pel Consell comarcal de l’Alt Camp l’any 1992. Els autors, Salvador-J. Rovira i Manel Güell, ja havien mostrat prèviament el seu saber en matèria genealògica amb diversos treballs, segons es desprèn del pròleg d’aquest llibre a cura de l’alcoverenc Joan Cavallé.

El 25 de febrer del 1809 el gruix de l’exèrcit espanyol a Catalunya, dirigit pel general suís Teodor Reding, l’artífex de la victòria de Bailén, i del VII Cos d’Exèrcit francès, comandat pel prestigiós general Laurent Gouvion Saint-Cyr, s’enfrontaren en una batalla que tingué per escenari una part important dels termes de Valls i d’Alcover. La batalla de Valls, coneguda popularment amb el nom de batalla del Pont de Goi, fou una de les batalles campals més importants de la Guerra del Francès a Catalunya i, juntament amb el setge de Tarragona del 1811, esdevingué el principal fet d’armes que tingué lloc al Camp de Tarragona.

Jaume II creà, el 1324, el comtat de Prades i la baronia d’Entença, i en féu primer comte i baró el seu fill menor, l’infant Ramon Berenguer. En foren els continuadors els comtes Pere i Joan, a comtessa Joana i el comte Joan Ramon Folc.

Eren unes senyories que tenien com a precedent llunyà els territoris andalusins anteriors a la conquesta cristiana, situats entre el castell de Siurana i el riu Ebre i que s’estenien per les actuals comarques del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà, les Garrigues, el Priorat i la Ribera d’Ebre. El comtat i la baronia es desenvoluparen en plenitud durant els segles XIV i XV, època que tracta la present obra. Totes dues senyories evolucionaren sota el guiatge d’uns comtes i barons descendents directes del Casal de Barcelona, fins que passaren a formar part del ducat de Cardona l’any 1491.

Per primera vegada es presenta una història global del comtat de Prades i la baronia d’Entença, de la seva gent i dels seus comtes, una aportació que permet aprofundir en el coneixement d’una bona part de la Catalunya Nova en els temps medievals i que contribueix a l’equilibri territorial en el coneixement de la història del país.

La major part del llibre està dedicada al manual notarial d’Alcover de 1228-1229 (p. 161-294), un dels més antics de Catalunya. A l’arxiu eclesiàstic de Tarragona, es conserva una important secció de llibres notarials de diverses parròquies de l’arquebisbat. La sèrie de la Parròquia de Santa Maria d’Alcover liber notularoum que, probablement, és el més antic dels que actualment es conserven a Catalunya.  És un llibre fonamental per conèixer com era Alcover en els seus orígens.

Dins d’aquests trets de mogràfics, econòmics i socials que configuren el marc històric del segle XVIII a la comarca de Valls, se situen les més de 240 biografies mèdiques i paramèdiques que Josep Maria Sánchez presenta detalladament en el seu llibre. Aportació que, […] suposa un catàleg exhaustiu d’una comunitat científica arrelada a la comarca, del qual, posteriors estudis de l’època no en podran prescindir. En aquest llibre un capítol sencer està dedicat a Alcover, pàgines 129-162, i a més es dona compte de personatges com els doctors en Medicina Pere Güell i Albert Güell i el cirurgià Joan Pau Fort.

Aquest llibre és una guia sobre la presència jueva a les terres de Tarragona durant l’època medieval, una empremta que avui gairebé ha desaparegut físicament però que perviu gràcies a la documentació conservada en arxius i museus. A través d’una anàlisi detallada de diverses localitats com Tortosa, Reus, Montblanc, Falset o Tarragona, l’obra reconstrueix la història i la vida quotidiana de les comunitats jueves que habitaren el territori. La informació es presenta organitzada per municipis, amb dades històriques, descripció dels antics calls i, en alguns casos, referències a sinagogues, restes arqueològiques o inscripcions lapidàries. Dins aquest recorregut, Alcover hi ocupa un lloc específic al capítol VII, entre les pàgines 51 i 53. En aquest apartat es presenten les dades històriques conegudes de la comunitat jueva alcoverenca, així com una aproximació al seu barri jueu. També es fa referència a altres nuclis propers on hi hagué presència jueva, com Vallmoll, Vila-rodona, el Pla de Santa Maria, Cabra i la Riba.

El present llibre és el tipus de treball que necessitàvem: una crònica precisa i documentada de la gènesi i construcció del formidable edifici, dels mestres que van intervenir-hi, del finançament i dels materials, dels avatars de l’obra durant la seva execució i a partir del seu acabament, pràcticament fins avui. La professora Anna Serra, a més de contextuar l’obra de l’església alcoverenca i de recollir-ne i revisar-les informacions ja conegudes i publicades per altres autors, ha acumulat una enorme quantitat de documentació i de materials d’estudi nous, resultat d’una recerca arxivística substanciosa i d’una mirada analítica i reflexiva sobre l’edifici que cal aplaudir sense reserves.

Aquest volum recull el cicle de conferències organitzat el desembre de 1992 pel Centre d’Estudis Alcoverencs amb motiu de l’exposició “Retaule. Art romànic i gòtic d’Alcover”. Amb això es pretenia que diferents investigadors ens apropessin a les obres exposades i a la seva època. Amb l’exposició es volia recuperar moltes peces que es trobaven disperses pel poble o que havien desaparegut de l’Església Vella durant la guerra. El Museu d’Art Modern va recuperar la col·lecció de fotografies del vallenc Francesc Català i Pic, en què Alcover té una notable representació. Aquesta col·lecció forma part d’un encàrrec que va realitzar la Diputació als anys 20. La col·lecció inclou bàsicament fotografies de diversos detalls artístics de l’Església Vella i alguns altres elements del poble.

El llibre Ermites i santuaris singulars de la demarcació de Tarragona, editat per la Diputació de Tarragona i obra de Domènec Ribes i Mateu, ofereix un recorregut per cinquanta temples del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre que destaquen pel seu interès històric, artístic i espiritual. Organitzat per comarques i seguint un ordre cronològic, el volum combina una panoràmica general sobre l’evolució i la tipologia d’aquests espais amb fitxes detallades que n’inclouen descripcions arquitectòniques, dades històriques i fotografies. Entre els casos destacats, hi trobem la Mare de Déu del Remei d’Alcover, una ermita vinculada a la devoció local que exemplifica el valor simbòlic i patrimonial que aquests edificis tenen dins l’imaginari col·lectiu del territori.

Aquest llibre ofereix una completa visió de l’arquitectura noucentista al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, amb gairebé un centenar de fitxes que recullen edificis públics i privats d’un estil que buscava modernitzar el país amb sobrietat i arrelament cultural. Entre les obres destacades hi ha la Casa Domingo d’Alcover, descrita a la pàgina 36, encarregada pel metge Lluís Domingo a l’arquitecte Cèsar Martinell. L’edifici combina funcionalitat i refinament, amb una tribuna cantonera, una glorieta de fusta i un enigmàtic plafó ceràmic de Xavier Nogués, símbol de la connexió entre ciència i art.

Aquest llibre, publicat per la Diputació de Tarragona dins la col·lecció Difusió cultural, ofereix una panoràmica i una guia detallada sobre l’arquitectura industrial modernista i noucentista al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, centrant-se en un patrimoni sovint oblidat però de gran valor històric i estètic. L’obra completa la trilogia dedicada a l’arquitectura d’entre finals del segle XIX i principis del XX, i inclou edificis com cellers, escorxadors, fàbriques i magatzems. Entre els exemples ressenyats, cal destacar el magatzem d’avellanes d’Alcover, testimoni de la importància de l’activitat agrícola i comercial del municipi en aquell període. Aquesta construcció és un dels elements que il·lustren com fins i tot en els nuclis més petits es va manifestar l’empremta del modernisme i el noucentisme en l’arquitectura funcional.

En aquesta revista de divulgació del patrimoni cultural, arxius, arts plàstiques, arquitectura, museus i música. En aquesta edició ha dedicat un article per explicar la restauració arquitectònica de l’església de l’assumpció per part d’un dels seus arquitectes el Jordi Romera Cid. Aquest article es pot trobar a les pàgines 74, 75, 76 i 77, d’aquesta revista.

Maria Domènech de Cañellas (1874-1952) va ser una escriptora, sociòloga i activista social que va fundar la Federació Sindical d’Obreres (1912) per oferir formació i protecció a la dona treballadora. La descoberta del seu arxiu personal ha permès revelar el seu compromís social a través de l’estudi dels sindicats i de les escoles professionals, el càrrec com a inspectora auxiliar de treball (1918), la col·laboració activa a l’Exposició Universal de Barcelona (1929) i les seves conferències i articles sobre la lluita intensa per regularitzar el treball a domicili, entre d’altres

Aquest llibre recorre la seva trajectòria vital, intel·lectual i social, però també el seu compromís literari, marcat per una profunda voluntat moralitzadora que inclou poesia, novel·la, narracions breus i teatre. Una biografia que retorna la mirada d’una dona decidida a incidir en el seu temps amb intel·ligència, perseverança, justícia i acció.

L’any 1934, apareix la primera part de les memòries de Plàcid Vidal amb el títol de L’Assaig de la Vida, referida a l’època anterior al seu casament.

L’assaig de la vida  es divideix en tres parts: la primera, de setanta capítols, s’inicia parlant dels orígens familiars de l’autor, continua amb l’amistat que estableix amb els joves que freqüenten la llibreria reusenca d’Aladern, i acaba el desembre de 1900, poc després d’instal·lar-se a Barcelona; la segona, de seixanta-un capítols, abasta del 1901 al 1910 –són moments de neguit per assolir la glòria com a artista, però també per la inestabilitat econòmica. I la tercera, amb setanta-sis capítols, comprèn des del 1910 –l’escriptor comença a tocar de peus a terra, li costa trobar una bona ocupació i s’adona que les seves il·lusions, tant en el terreny literari com en l’amorós, no són de fàcil abast– fins a unes setmanes després del casament amb Amèlia Güell, que se celebrà a Reus el gener de 1921.

El convencionalisme de la vida és una crònica vital i literària de Plàcid Vidal, escrita des de l’experiència íntima i la reflexió profunda. L’autor, amb un estil sincer i compromès, fa balanç del seu recorregut personal enmig d’una societat plena de normes, aparences i convencions. Tot partint dels records més quotidians, com el so d’un despertador que marca les hores d’escriptura, Vidal construeix una obra que és alhora autobiografia, crítica social i manifest de fidelitat a la llengua catalana i a la llibertat de pensament. Aquest llibre és una mirada honesta sobre la lluita per mantenir la pròpia veu en un món que sovint tendeix a uniformitzar l’individu, i una defensa emocionada del valor de la paraula com a eina per comprendre i transformar la vida.

Plàcid Vidal i Rosich (Alcover, 1881 – Barcelona, 1938) s’endinsa en el món de la literatura amb el Grup Modernista de Reus; ben aviat, però, es trasllada a Barcelona, amb la intenció de projectar la seva obra més enllà de l’àmbit local. La tenacitat de l’escriptor va poder més que la manca de reconeixement per part dels cenacles intel·lectuals hegemònics i, en optar pel gènere memorialístic, Plàcid Vidal es mostrava convençut que, anys a venir, seria un interessant testimoni per contribuir a perfilar el panorama literari català del primer terç del segle xx. “És aquesta una solvent monografia. Que, com moltes d’originàriament sorgides, en forma de tesis doctorals, a recer del món acadèmic, estudia i analitza, investiga i reconstrueix, constata i valora”.

Tal com diu el subtítol, aquest és un llibre que explica les vivències d’un alcoverenc durant la guerra civil espanyola. Josep Roig Català va escriure tot allò que va viure entre els anys 1936 i 1939 i seixanta anys després d’aquells tristos i luctuosos fets, el seu net, Josep Francesc Roig Pérez transcriu aquelles notes escrites originalment en castellà perquè “en Josep Roig Català mai va tenir l’oportunitat d’estudiar la llengua catalana” explica el seu net a la introducció.

Va ser l’historiador alcoverenc, Josep Mª Roig Rosich qui va aplaudir aquesta iniciativa que l’any 2005 va guanyar el premi BECA vila d’Alcover.

Una de les tasques que ha caracteritzat el Centre d’Estudis Alcoverencs ha estat recollir, en primera persona, les experiències viscudes pels alcoverencs. Per aquest motiu, no es podia deixar escapar l’oportunitat d’editar en un llibre el recorregut vital de l’Andreu Barbarà i Ca- mafort, l’Andreu de Fau, un alcoverenc d’avui, com ell mateix es defineix. L’Andreu ha estat, i és, una de les persones que més ha treballat per dinamitzar el dia a dia d’Alcover al llarg dels darrers 50 anys, tant des de càrrecs de responsabilitat, com l’alcaldia o el Jutjat de Pau, com pel seu “activisme” cultural al cap- davant del Museu, del CEA, de l’Associació Pessebrista o dels voluntaris forestals, i ha aconseguit, amb tot plegat, el reconeixement i el respecte de tothom i s’ha convertit en una font inesgotable per a tots aquells alcoverencs que volen conèixer una mica més bé el seu poble.

Descobreix l’obra d’aquest esperantista, corrector i traductor reconegut internacionalment. Salvador Gumà i Clavell va néixer a Alcover, 3 de setembre de 1901 i va morí a Reus, 22 de maig de 2003 va ser un escriptor esperantista i anarcosindicalista català. Gumà va traduir i difondre autors locals com Joaquim Maria Bartrina i Josep Aladern a revistes internacionals. Aquesta edició en esperanto podem trobar textos en prosa i poesia, i va precedida d’un biografia seva, a càrrec d’Antoni Espinosa.

Amb aquest estudi, Jordi Bertrán Luengo i Josep Blay Boqué van guanyar el premi d’assaig Vila d’Alcover l’any 1983. Un any després el CEA el va editar.

El treball s’endinsa en l’evolució històrica dels balls parlats, en fa un petit estudi antropològic i classifica aquelles manifestacions que s’han fet a Alcover a través dels anys.

En aquest cinquè volum dedicat a la recuperació de danses tradicionals, l’autor ofereix una mirada àmplia al patrimoni festiu de l’Alt Camp i la Conca de Barberà, rescatant balls de coques, bastonets, contradanses, bolangers i altres formes de dansa popular pròpies de trenta pobles de la zona. Dins aquest ampli recorregut, Alcover hi ocupa un lloc destacat amb la presència de cinc danses tradicionals: el Ball de Bastons, el Ball de les Gitanes, el Ball de Pastorets, el Ball dels Gegants i el Ball de Joan de Serrallonga. Totes aquestes manifestacions són contextualitzades dins de les festes locals, reforçant-ne el valor cultural i la funció social. Així, l’obra no només recull i transcriu els passos i estructures dels balls, sinó que també en ressalta la dimensió viva i comunitària, fent d’Alcover un exemple rellevant dins del conjunt de poblacions estudiades.

LA PARTICIPACIÓ D’ALCOVER EN LA CATALUNYA PREINDUSTRIAL: ELS MOLINS PAPERERS és un dels dos treballs guanyadors del VI Premi Beca Vila d’Alcover. Qui tot passejant per la vall del Glorieta no s’ha topat mai amb un molí? Per a uns es tracta únicament d’un edifici enrunat i ple de vegetació, altres potser han estat capaços de precisar que era un molí paperer, però, en la majoria dels casos, poca cosa més. L’objectiu d’aquest treball és que tots plegats arribem a entendre què hi fan aquestes edificacions al nostre terme, per què es van construir, qui s’hi va deixar la suor, qui s’hi va fer ric i quin paper varen tenir en el desenvolupament econòmic de la nostra vila i, fins i tot, de la seva fesomia actual.

Partint de la idea que el període especificat en el títol del llibre és un dels més notables en la història d’Alcover, i també tenint en compte que la vida d’un poble depèn sempre de la seva demografia, aquest llibre és el primer volum d’una sèrie que havia d’analitzar en profunditat aquell període (els altres que s’anunciaven no van arribar a sortir). El llibre estudia la puixança del poble en aquells anys, tenint en compte una varietat de fonts i tocant aspectes tan diversos com la influència de la pesta i la fam, les migracions procedents d’Occitània o les expulsions de veïns. El llibre es completa amb una gran varietat d’annexos, que van des de les relacions de veïns de 1553, 1604, 1607, 1617 i 1625, una relació comparada de cognoms, una llista de localitats de procedència dels migrants i una cronologia.

El subtítol d’aquest assaig de l’antropòleg alcoverenc, Jordi Roca i Girona, defineix perfectament el que pretén ser aquest llibre. Tal i com diu el seu autor a la presentació L’ermita del Remei d’Alcover no pretén ser la història del santuari alcoverenc sinó més aviat “una aproximació comprensiva, antropològica, pluridisciplinar, en la mesura de lo possible, al tema”.

El llibre, guardonat amb el primer premi d’assaig Vila d’Alcover l’any 1982, va ser editat pel Centre d’Estudis Alcoverencs i publicat el novembre de 1988.

Aquest llibre vol posar al dia i divulgar el ric patrimoni paleontològic que es troba a cavall de tres municipis de dues comarques del sector est de les muntanyes de Prades, Alcover i Mont-ral a l’Alt Camp i el Pinetell (Rojals, Montblanc) a la Conca de Barberà. Els jaciments foren descoberts a principis dels anys seixanta del segle passat en les pedreres que començaren a explotar unes lloses per a la construcció, es tractava de calcàries taulejades molt planes i que es passaren a anomenar “pedra d’Alcover”. De seguida els treballadors i propietaris de les primeres explotacions a la zona de la Lloera, entre Alcover i Mont-ral, s’adonaren que en algunes lloses que aixecaven sortien empremtes de peixos i altres animals marins, el fet el posaren en coneixement de la ciència i des de llavors han lliurat una quantitat significativa de fòssils marins de diversos grups com peixos, rèptils, mol·luscs, artròpodes o equinoderms. Aquest patrimoni paleontològic està reconegut mundialment com un dels jaciments més importants de la seva edat, el Triàsic, un període de l’era secundària o Mesozoic, que va aproximadament dels 200 als 250 milions d’anys enrere.

Aquesta obra de divulgació sobre el tema, del director de l’Institut Paleontològic M. Crusafont, dedica un capítol sencer als fòssils d’Alcover i Mont-ral. El treball és molt interessant com a visió general del tema, però alhora resulta força pedagògic.

Aquest llibre presenta la fauna que pobla les Muntanyes de Prades; sobretot se centra en els vertebrats, però també esmenta algun invertebrat quan aquest té un interès especial. El treball és fruit d’una llarga recerca que realitzen els autors des de fa més de 20 anys, amb constants visites a la zona; però, a més a més, s’ha comptat amb dades recollides per moltes altres persones i, per descomptat, amb bibliografia. S’inclou un detallat catàleg amb més de 270 espècies de vertebrats observades.

Aquest llibre conté una gran quantitat d’informació de gran rigor i valor sobre els sistemes aquàtics, tant naturals com artificials, de la conca del riu Francolí. La informació prové de la consulta d’un gran nombre de fonts bibliogràfiques, arxius, bases de dades i, sobretot, estudis de camp i cartogràfics específics duta a terme per l’associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals (CEN) i els departaments de Geografia i d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

El Francolí és molt més que un riu. És un territori que durant segles ha estat modelat per laigua. Amb un recorregut de poc més de 85 quilòmetres, el Francolí travessa lEspluga i Montblanc, deixa a un costat la Serra de Prades, passa per la Riba, i rega tot el Camp de Tarragona, omplint pous, alimentant correus, fertilitzant la terra. I tanmateix, aquest és un dels rius més desconeguts de Catalunya. La càmera de Ferran Aguilar, fotògraf de natura amb un llarg recorregut professional i nombrosos premis, ens ajuda a descobrir-lo amb una nova mirada, a partir dun extens reportatge en què ha invertit més de deu anys i amb el qual mostra lintens efecte transformador del riu, tant en la terra com en les persones.

Un ull crític, un cant a la natura, la lliure i la domesticada, la més salvatge i la més humana. L’obra presenta fotografies i textos inèdits de Txiqui López, documentalista i amant romàntic d’aquest espai, el riu Francolí.

És, com el seu nom indica, un catàleg de coves, avencs i altres menes de cavitats, entre les quals n’hi ha d’Alcover com l’avenc dels Escaladors, la cova del mas de Gomis i la cova del Migdia (p. 127-129). De l’avenc dels Escaladors hi ha, a més de les dades físiques, una descripció detallada i un croquis, en planta i en secció. També hi trobem, entre altres, l’avenc i l’esquerda del Puig d’en Marc, terme de la Riba, la cova de la Moneda, terme de Mont-ral.

Aquest llibret ha estat una iniciativa del Club Deportiu Alcover i no és un relat històric ni ho pretén ser-ho, sinó que aspira a ser una aproximació històrica, una relació de dades, fets i noms més o menys contrastats però mancats de rigor científic. Així doncs, el lector podrà trobar-hi fets, inèdits per la joventut, recordats pels més grans, poc rigorosos per alguns però, interessants per a tothom. Això és, ni més ni menys, un començament, un voler explicar una cosa que encara corre el risc de no poder-se saber mai, ja que són molt pocs els fundadors del Club Deportiu Alcover que encara resten entre nosaltres. En aquest llibret hom podrà constatar que el Club, ”l’Alcover”” no ha estat mai cosa d’una Junta, d’un jugador, d’un entrenador, d’un afeccionat. La llarga història del Club ha estat i continua essent, cosa de tots.

Aquest llibre fa un repàs amè i detallat dels 75 anys de vida de la Societat del Cercle d’Amics d’Alcover, destacant les festes, les millores i els moments clau que han marcat la seva trajectòria. Any a any, seguint el fil dels presidents que han estat al capdavant, es recullen els principals esdeveniments viscuts per la Societat. Amb un llenguatge proper i una mirada col·lectiva, l’obra mostra com el creixement de l’entitat ha estat possible gràcies a la implicació de tots els seus socis, passats, presents i futurs.

Aquesta publicació no pretén ser un diari de la Societat, sinó tan sols un recull de la història que ha quedat escrita del Cercle d’Amics. Per explicar tot allò que ha passat al Cercle durant els cent anys de la seva història, amb les diferents visions que hi pot haver dels fets, moltes vegades contraposades, caldrien milers de pàgines ja que, com s’ha dit moltes vegades, no es pot explicar la història d’Alcover de l’última centúria sense tenir en compte la història del Cercle d’Amics. Per altra banda, aquest llibre és un petit homenatge als socis que, al llarg de la vida del Cercle d’Amics, han estat dipositaris d’un conjunt de vivències que han fet d’aquesta societat una manera de viure a Alcover.

L’edició d’aquesta publicació dedicada a l’orquestra Excelsior s’emmarca dins els actes del centenari de la societat Cercle d’Amics, va ser publicada el 14 de gener de l’any 2001 i és un recull de les fites més importants que va aconseguir l’orquestra Excelsior al llarg dels seus quasi cinquanta anys d’existència. En aquest exemplar s’hi troba una relació dels membres que en un moment o altre van formar part de l’orquestra i un recull de fotografies. El material va ser fruit del treball dels membres de la comissió del centenari del Cercle d’Amics.

El present llibre, que es publica com a commemoració als 75 anys del Sindicat Agrícola d’Alcover, se suma, a les altres monografies de les entitats pageses que l’han precedit, amb la voluntat de constituir una nova aportació a l’estudi del moviment de l’associacionisme pagès.

El Col·lectiu de Dones d’Alcover, en complir els seus vintè aniversari, ja és una entitat consolidada, necessària i volguda, que omple el lleure d’una part significativa del veïnat i que col·labora en moltes altres iniciatives locals. En aquest llibret, el lector trobarà un resum concís de la seva activitat i una mostra de totes aquelles coses que s’han fet i que poden ser expressades en paraules i imatges.

Els marginats socials en la literatura del grup modernista de Reus va constituir originàriament la tesi de llicenciatura de l’autor; va merèixer la màxima qualificació acadèmica d’excel·lent per unanimitat. Magí Sunyer ofereix en el seu estudi una magnífica anàlisi de la ideologia i de les actituds vitals del denominat “grup de ca l’Aladern”, de les seves realitzacions i de les seves propostes. El llibre es basa en la lectura, atenta i critica, dels diversos volums publicats pels modernistes reusencs, així com de les seves col·laboracions a la premsa. L’interès del llibre va reblat per la publicació, un forma d’apèndix, d’un exhaustiu repertori dels llibres i articles publicats pels components del grup en la seva etapa reusenca. Tot plegat fa d’aquest treball, com diu el professor Vidal Alcover en el pròleg, “un punt de referència i consulta necessàries a l’hora d’encarar-se a aquest moment de la història cultural de Catalunya que designa amb el nom de Modernisme.”

Onomàstica d’ Alcover és un treball fet des de l’IES Fonts del Glorieta pel professor Moisés Selfa i Sastre amb l’ajut d’altres professors d’aquest institut, com són Carme Arbonès, Adolf Boldú, Maria Antònia Girona i Maria Martí. L’objectiu d’aquest treball ha estat recollir el major nombre de noms de lloc i de persona del terme municipal d’Alcover, des d’època pretèrita fins a l’actualitat. Es tracta, doncs, d’una feina que ha suposat revisar fonts documentals antigues i modernes, i parlar amb la gent d’Alcover per cercar la informació desitjada. Tot això ha quedat plasmat en aquest llibre.

“Aquest petit treball d’investigació”, tal i com l’anomena el seu autor, l’alcoverenc Jesús Figueras i Jové, plasma la història del teatre a la vila d’Alcover entre els anys 1941 i 1966. El treball posa de manifest una qüestió cabdal durant els primers anys de la dura dictadura, i és que només a recer de l’església, hom podia accedir a un cert esbarjo, i en aquest cas fer- ho des del teatre, en moltes ocasions en català, a partir del compromís de grups d’afeccionats.

Aquest volum aplega les cinc conferències organitzades el novembre i desembre de 1993 pel Centre d’Estudis Alcoverencs, amb motiu del 125è aniversari del naixement de Cosme Vidal i Rosich, més conegut pel seu pseudònim de Josep Aladern, escriptor modernista i agitador cultural que exercí una notable tasca literària des d’Alcover, Reus i Barcelona, emprenent la publicació de nombroses revistes i aplegant al seu voltant un notable grup de joves escriptors.

Aquest relat infantil i religiós, escrit pel bisbe alcoverenc Ramon Barberà Boada, té com a decorat una vall i una ermita fàcilment identificables amb la vall del riu Glorieta i l’ermita del Remei d’Alcover i compta com a protagonistes amb la figura d’un capellà, l’ermitana, diferents personatges infantils i, la mateixa gent del poble veí de l’ermita. El missatge catequístic representa l’objectiu prioritari d’aquesta obra.

Camins de França és l’obra que probablement ha tingut més ressò entre els lectors de la segona meitat de segle XX. Parteix de la recreació de les experiències de joventut viscudes a França, convenientment maquillades o manipulades en forma de novel·la d’aprenentatge: un nen davant el descobriment del sexe i la mort.

En la primera part de Camins de França, “Oratge i tenebra”, Puig i Ferreter ens relata la seva infantesa, les circumstàncies familiars que el marcaren profundament, el seu trasllat a Barcelona, les seves primeres aventures amoroses. El caràcter turbulent i sensitiu de l’escriptor -com ell mateix es qualifica- l’aboca a una crisi, de la qual només creu que podrà fugir si fuig a França, moment en què s’acaba el primer volum.

En la segona part, “Llibertat i poesia”, Puig i Ferreter ens narra la seva experiència de vagabund per terres de França, on fa els més variats oficis per guanyar-se la vida. Pels camins d’aquest país cerca una nova vida, un sentit a la pròpia existència, en definitiva la llibertat i la poesia, que definiran finalment tota la seva obra literària.

La gent del Llamp es el qualificatiu que es dona a la gent del camp de Tarragona, per llur esperit i per llur desprendiment. I aquest es un recull de contes de l’autor Josep Aladern.

Cada mes de juny, un cop acaba el curs escolar, el Carlets deixa el poble i se’n va al mas de la Gralla, on passa l’estiu amb els pares i l’àvia. Allà, sense companys de jocs, amb vuit-deu anys, tot es transforma en una aventura: els paratges solitaris, els boscos, el riu, la pedrera abandonada… És allà on anirà descobrint el món: amb les velles històries locals, amb els secrets que haurà d’amagar, amb l’ombra omnipresent de la passada guerra, amb la força destructora dels elements naturals, amb l’aparició de la Cinta, una noia magnètica que li farà conèixer la llibertat, l’horror i la vida.

Misteriosos, solitaris, poblats de personatges fantasmals com el Capità o la bruixa Verdanca, per al protagonista els boscos constitueixen els seus dominis, un territori on pot fabular i viure altres vides. Fins que esclatarà la tragèdia, impossible de preveure, impossible d’extirpar de la seva vida futura.

Any 1869. El convent de Santa Anna d’Alcover, abandonat pels frares arran de la desamortització de béns eclesiàstics, acull pobres a les seves cel·les i a l’hospital, instal·lat a l’antiga església. Prop del convent apareix un cadàver amb el cap i la cara esclafats a cops. Un gos misteriós n’ha permès la descoberta. És època de revoltes i l’absència de policia al poble obliga l’alcalde a encarregar la investigació a l’agutzil i el sereno locals. Han d’esbrinar qui és la víctima i qui l’ha assassinada. Poc després, en un altre indret del poble apareix un segon home mort de manera semblant.

Aquesta vegada es tracta d’un conegut pagès. La convicció que hi ha un assassí en sèrie angunieja la població. Un fet casual permet saber qui era la primera víctima. Fa la impressió que el segon crim pot haver estat només un parany per distreure l’atenció del primer. Finalment, la recerca del criminal ja es pot centrar en un sol home, relacionat amb el convent de Santa Anna. Tresors amagats, reminiscències de les guerres carlines, altres crims sense resoldre, notaris influents, remeieres endevinaires, sermons i desvaris religiosos, reivindicacions feministes… tenyeixen la trama del llibre.

Uns fets que passen a l’any 2050, a Alcover, Barcelona i Sardenya, en els quals la intriga, la passió, l’amor i el crim hi són presents, ens introdueixen en un món on l’art encara no és mort i el vell mite del paradís perdut encara és vigent. La Núria descobreix el diari del pintor Bernat Brau i la seva lectura permetrà als protagonistes, la Carla i l’Ambròs, conèixer què pensava Bernat d’alguns artistes i quin era el seu concepte sobre l’art. Aquests coneixements els apassionaran i alhora, la filosofia de Bernat canviarà les seves vides.

Si passéssim casa per casa de molts alcoverencs trobaríem que tots tenen la col·lecció sencera o quasi bé de llibrets de versots que any rere any els Diables d’Alcover s’han editat. El Ball de diables bruixots d’Alcover, va tenir la idea d’editar en un mateix exemplar tots i cadascun dels versots que s’han sentit, no només a la plaça sinó també al pavelló per Sant Joan i als Amics per Carnaval. I algun altre més. Aquest és un homenatge a tots els diables que han passat per la colla i, sobretot, a l’alcoverenc i alcoverenca de tota la vida que ha anat recollint i sentin els versots i allò que representen i signifiquen.

L’any 1970 es va publicar aquest llibre amb motiu del centenari del naixement de Cosme Vidal i Rosich (Josep Aladern) ocorregut l’any 1869. Es tracta d’una selecció literària  recollida pel seu fill Pompeu Vidal Molné que compta també amb la col·laboració literària de Joan Oller i Rabassa i dels records escrits pel seu germà Plàcid Vidal al llibre “Els Singulars Anecdòtics”. En aquesta publicació trobem també gravats dels fills de Cosme, Ignasi i Lluis Vidal, de la seva nora, la pintora Irene Pagès, del dibuixant i caricaturista Josep Costa (Picarol) i de Francesc Almuni, entre d’altres col·laboracions.

L’obra literària d’Antoni Isern: – dos llibres, una selecció d’obra dispersa, tres textos d’autors coetanis i una bibliografia- constitueixen aquest volum que, dóna una visió global -no gosem dir que sigui definitiva- d’un poeta que fou mirall de molts amics i del qual avui resta poca cosa més que les cendres.

El 17 de novembre de 2019 ens deixava Antoni Torrell, (Alcover, 1953 – Tarragona, 2019) membre fundador del col·lectiu La Gent del Llamp i una de les ànimes de la galeria-cafè Poetes, un espai emblemàtic que va deixar una profunda empremta en la vida cultural de Tarragona.
Aquest llibre vol retre-li homenatge i preservar viva la seva memòria, reconeixent la seva contribució inestimable a la cultura del nostre país. Part del llibre està constituït per textos de Pere Anguera, Xavier Amorós, Margarida Aritzeta, Odile Arqué, Cinta S. Bellmunt, Joan Cavallé, Jordi Cervera, Lurdes Malgrat, Adam Manyé, Cinta Mulet, Isabel Ortega, Montserrat Palau, Marcel Pey, Fermí Roig, Magí Sunyer, Àngels Torras, Olga Xirinacs i Joaquim Martín.

Recorregut per la trajectòria artística de l’alcoverenc Jordi Isern, en què s’inclou un bon nombre d’obres, entre elles unes quantes d’Alcover.
En aquest llibre, persones que coneixen Jordi Isern, com ara Jordi Agràs Estalella, Hiroyuki Kitahara, Josep Maria Vergès, Joaquín Castro San Luis, Eloi Tost, Jordi Sargatal i Òscar Rodbag, expressen encertades opinions sobre el pintor i la seva obra.

Metge i fotògraf. Estudia medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona entre els anys 1879 i 1886. L’octubre de l’any 1880 ingressa, com a practicant de medicina, a l’Hospital de la Santa Creu lloc que deixarà un any després per motius familiars. L’any 1890 s’instal·la a Alcover (Alt Camp) i dos anys després l’Ajuntament d’Alcover el nomena metge i cirurgià de les famílies pobres. Aquest és el motiu pel qual trobem gran quantitat d’imatges de les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, el Priorat i el Tarragonès. L’any 1903 la Junta de Sanitat d’Alcover el nomena inspector de sanitat. Joaquim de Riba és el primer fotògraf de la casa Rossell d’Ordino i la major part del fons fotogràfic és de producció seva. Es casa amb Montserrat Martínez Oliana († 1955) el 8 de març de 1892. L’any 1920 s’instal·la a Ordino amb el propòsit d’exercir com a metge, però no ens han arribat notícies que confirmin que exercís la medicina a Andorra.

L’obra Espai Linear #1 de l’artista Anton Roca s’insereix en el marc d’un territori que és interessant conèixer per tal de poder interpretar millor aquest monument que, sens dubte, enriqueix el patrimoni de la vila, i s’integra en tot un seguit de projectes alcoverencs realitzats al llarg del temps.

Per aquest motiu, descobrirem al lector la identitat de la vila que acull aquest esplèndid monument, amb l’apropament al seu patrimoni natural, arquitectònic, cultural i artístic i el descobriment la seva pròpia personalitat.

Les imatges de l’Anton Roca i Ramon, els poemes de Magí Sunyer i Molné i l’assaig de Jordi Roca i Girona es donen la ma per rendir un homenatge a l’oli a Alcoliver, una publicació editada pel CEA l’octubre de 1002.

Aquest llibre convida a fer un viatge en el temps a través d’Alcover, observant els seus elements arquitectònics més emblemàtics, com els porxos, les columnes i les façanes antigues. Fixant-se en aquests detalls, es poden evocar imatges del passat, com els teixidors del segle XVI, els bandolers i els mestres d’obres que van construir les esglésies i cases del poble. La història d’Alcover es presenta com una ceba formada per capes, on sota l’aspecte actual del poble s’amaguen els vestigis d’un passat ple de vida i esdeveniments. A diferència dels llibres d’història tradicionals, aquest llibre no busca aportar noves dades, sinó que intenta transmetre una experiència emocional als més joves, fent-los sentir la connexió amb les generacions passades i la història que habita els espais d’Alcover.

Aquesta història va passar molt abans que a la terra hi visquessin els grans dinosaures i molt abans que s’hi passegessin els homes. Però si és tan vella que va passar quan no hi havia homes i dones com la podem saber? Perquè les històries s’expliquen amb paraules, dibuixos, sorolls, gestos, lletres, i la història que llegireu està dibuixada en un tros de pedra: un fòssil.

L’arribada de l’ala d’or a la vila d’Alcover és una ocasió immillorable perquè el Miquel Morell i el Pere Voltor puguin demostrar qui és el més valent de tots dos. Sense sospitar-ho, però, la rivalitat que hi ha entre ells els porta a viure una aventura on res surt tal com havien planejat.

Amb aquest conte es recrea com haurien pogut ser els inicis d’aquestes dues temibles colles de bandolers: Morells i Voltors.

La visita del comte de Prades ha revolucionat la Vila d’Alcover. Tothom està eufòric amb la seva arribada… excepte la Remei, la filla del batlle, que preferiria que la segrestessin abans que s’emparaulés el seu casament amb el fill del comte. Dit i fet, el Miquel Morell i el Pere Voltor no desaprofiten l’ocasió per planificar un segrest en què res és el que sembla.

Una nova aventura de Morells i Voltors per posar a prova les habilitats d’aquests aprenents de bandolers.

Els cinquanta sous que es van perdre quan es va pagar el rescat pel segrest de la Remei encara porten cua. El Miquel Morell i el Pere Voltor segueixen a punt de brega, buscant pistes per veure qui dels dos és capaç de trobar un tresor que està més ben amagat del que es poden pensar.

En aquesta nova aventura de Morells i Voltors, la recerca del botí ens porta a conèixer el món dels paraires i un dels bandolers més famosos d’Alcover, el Pai Català.

El Jordi i la Rat són dos bessons de sis anys que viuen a Alcover. Un bon dia, de camí cap a l’escola, es fixen que hi ha una porta mig oberta. Sense pensar-s’ho dues vegades s’hi endinsen. On faran cap? Quin secret hi descobriran?

El seguici popular alcoverenc ha esdevingut un dels principals puntals de la Festa Major d’Alcover. És per aquest motiu que en aquesta publicació es pretén aconseguir que els infants coneguin la cultura popular de manera diferent, explorant la seva creativitat artística i pictòrica. Al mateix temps, aquesta publicació també vol remarcar la importància que tenen per la nostra societat les entitats responsables del seguici popular alcoverenc, que, any rere any, fan possible que aquesta festivitat sigui una realitat i que perduri com un símbol d’identitat cultural de la nostra vila. I no tan sols això, sinó que en el futur pugui créixer amb més elements festius i recuperar aquells que en van formar part; així com engrescar, encara més, les noves generacions.

Aquests itineraris han estat pensats per descobrir els racons més interessants de l’Alt Camp. Paisatges, patrimoni monumental i història s’entrellacen al llarg de les rutes i no deixen ningú indiferent. La seva diversitat sorprèn: de la muntanya a la plana, de paratges més salvatges a espais profundament humanitzats, esquitxats de mostres singulars de la nostra història que sovint passen desapercebudes i que ara es volen posar al vostre abast.
Entre les propostes destaquen rutes que transcorren pel terme municipal d’Alcover, com la que condueix fins al Niu de l’Àguila o la que recorre la vall del Francolí, dos espais naturals de gran valor paisatgístic i ambiental que permeten conèixer de prop la riquesa natural del territori.
En el disseny dels itineraris també s’ha tingut en compte que siguin accessibles per a tot tipus de persones, des de qui vol gaudir d’una sortida tranquil·la en família fins a aquells que busquen recorreguts més exigents i reptes més intensos.

Aquesta guia recopila totes les vies d’escalada clàssica de les Muntanyes de Prades, és a dir, aquelles que s’han obert des de baix seguint els preceptes tradicionals d’aquesta activitat. Es tracta d’una tria particular que vol treure a la llum escalades que han quedat en un segon pla arran de la gran expansió de l’escalada esportiva.

Sorprèn comprovar que aquestes vies són moltes més del que ens podríem imaginar. Per això, en aquesta selecció hi trobem des de vies totalment desequipades fins a difícils plaques d’un sol llarg perfectament equipades amb parabolts. Entre les zones recollides, cal destacar especialment les rutes d’escalada situades a la Vall del riu Glorieta, un entorn natural de gran bellesa i interès, molt apreciat pels escaladors i integrat dins l’àmbit de les Muntanyes de Prades.

En cadascuna de les vies —organitzades en vuit zones diferents, que al seu torn se subdivideixen en sectors— s’hi inclou informació detallada sobre la primera ascensió, la dificultat, els metres de recorregut, l’equipament instal·lat a la paret i el material necessari per afrontar l’escalada.

Aquest llibre identifica diferents rutes de les serres situades al Nord-oest, Nord i Nord-est del Camp de Tarragona. Entre altres hi ha la de Barcelona a Alcover i d’aquí per les serres de Prades passant per Mont-ral, Capafonts, ermita de l’Abellera, Prades, Siurana i Reus, p. 175-228, la d’Alcover a Mont-ral pel camí de la drecera, p. 228, i la de l’Albiol a Alcover, per dos camins diferents, p. 281.

És una guia excursionista de Les muntanyes de Prades, el Montsant i la serra de la Llena; la signen dos homes, dos joves, que senten l’excursionisme com un mitjà d’estudi i de comprensió intel·ligent i cordial de la nostra terra: Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna. Tots dos són del Camp, i han fet un llibre per fer-nos conèixer una part de les muntanyes que l’envolten, i ho han fet dins del pla de comunicar-ne d’altres ben tost que ens completin el coneixement de tot el muntanyam del sud-oest de Catalunya. Entre altres rutes, hi ha la d’Alcover a l’Albiol pel riu Glorieta i el bosc de l’Estelada, la d’Alcover a Prades, per Mont-ral, la cinglera de l’Escudelleta i Capafonts i la d’Alcover a l’ermita de Gràcia, el Puig d’En Marc i la Riba.

És un projecte editorial que es dedica a retratar i descriure el teixit físic i humà de Catalunya. Catalunya visió obeeix la voluntat d’Oriol Vergés de deixar constància del canvi que experimentava el país. Fuig de la descripció literària i del recull d’accidents geogràfics per posar l’objectiu en les transformacions socials i econòmiques que Catalunya vivia els anys setanta. O, en paraules de Josep Vallverdú: “No és un reportatge. No són uns itineraris. No són uns llibres de divulgació. És una visió de Catalunya”. Aquest volum conté un apartat dedicat íntegrament a Alcover de les pàgines 240 a la 247.

En aquest llibre de rutes entre l’Alt Camp i el Priorat, hi ha dedicat un capítol sencer dedicat a la Vall de Gràcia i el Puig d’en Marc entre les pàgines cinquanta-dos i la seixanta i un altre capítol dedicat a La vall del Glorieta entre les pàgines seixanta-una i la seixanta-nou.

Joan Barril va néixer a la ciutat de Barcelona l’any 1952, de pare avis i besavis santescreuins. La seva família ha estat sempre molt vinculada a Santes Creus i al seu l’Arxiu Bibliogràfic. Aquest llibre és una visió de la comarca de l’Alt Camp molt íntima i personal.

Els vint itineraris proposats transiten pels boscos, cingles i barrancs més bells i suggestius de les Muntanyes de Prades. Són tots circulars, duna durada mitjana a lentorn de les quatre hores i amb un desnivell sobre els 500 i els 600 metres. Els itineraris comencen pel sector nord, la serra del Bosc de Poblet, i continuen per la vall del riu Brugent, els Motllats i el riu Glorieta. Després es descriuen els del sector meridional la Mussara.

L’itinerari per l’Alt Camp tarragoní ha estat ric de sorpreses, de descobriment de pobles i personatges. D’Alcover a Santes Creus, i més enllà. Dels cafès als mercats. Dels homes desenganyats a les dones felices.

De l’observació a la reflexió, també.

I un punt d’ironia.

Arribant a Alcover, amb cotxe, l’aturen els mossos d’esquadra. Ha d’ensenyar el carnet. Podrà continuar però pensa: «Demà seré un caminant, i a un caminant no se li demana el permís per anar a peu, ni ha de passar controls d’alcoholèmia, ni portar un triangle fosforescent per si s’atura al marge d’un camí. No ha de dur roda de recanvi, ni un intermitent per indicar que gira cap a una drecera ni el podran multar per excés de velocitat. […] Podré aparcar on em sembli, l’únic cinturó que he de dur cordat és el dels pantalons, però no és obligatori. No em fotografiarà cap radar… Estic a punt, doncs, de ser un home lliure.»

En aquesta guia excursionista trobareu nou rutes circulars i una travessia, escollides per transitar per llocs insòlits i poc coneguts però també per redescobrir algun altre recorregut més clàssic. Estan escollides amb detall i els recorreguts inclouen: – Descripció general de l’itinerari – Descripció detallada minut a minut del recorregut – Temps total i parcial a invertir – Grau de dificultat – Perfil altimètric de l’itinerari – Plànol a tot color amb l’itinerari marcat – Magnífiques fotografies a tot color dels llocs més representatius Amb aquest llibre els autors volen donar a conèixer el ric patrimoni natural de les Muntanyes de Prades, situades a la serralada prelitoral, compartint amb els excursionistes rutes pels seus magnífics boscos, com el bosc de Poblet, per altiplans envoltats de cingles com Motllats, per singulars valls com els dels rius Brugent, Siurana i Glorieta i per algunes de les seves acolorides i extenses cingleres com les de la Mussara o Siurana.

En aquest llibret intenta recollir els millors 15 itineraris que es poden fer a peu per les Muntanyes de Prades. És evident que les possibilitats són quasi infinites, depenent de l’època de l’any, la forma física o la disponibilitat de temps, però aquests 15 suggeriments són els més imprescindibles per fer-nos una idea de la bellesa dels paisatges i la biodiversitat que l’excursionista s’anirà trobant en aquest conjunt de serres. Inclou exactament una ruta circular entorn d’Alcover, recorrent la vall del Glorieta i pujant fins a Mont ral, passant pels tolls blaus, el Niu de l’Àliga i les Fonts del Glorieta.