Fes clic sobre el mapa per descobrir els racons que ofereix la Vila.
El Convent de les Arts és un edifici intensament arrelat en el paisatge d’Alcover. Forma part del teló de fons que observa el viatger quan s’aproxima a la població, vingui d’on vingui, ja sigui des de l’interior o de la costa.
Els fonaments daten del segle XVI, quan un antic colomar es convertí en ermita i, finalment, el 1582, en convent, el Convent de Santa Anna. Els monjos que l’habitaren durant tres segles, a part de cercar un lloc pel retir i l’oració, van fer del convent un espai de formació i ensenyament. Fins l’any 1835 en que els monjos van ser desallotjats, l’edifici va comptar amb una important biblioteca que, amb la desamortització, va passar a mans de la Biblioteca Pública Provincial de Tarragona.
Durant bona part del segle XIX l’edifici va esdevenir hospital de pobres i escola privada i l’any 1920 es va convertir en quarter de la Guàrdia Civil. Fins que el 1973 en va desaparèixer tota activitat i restà en l’oblit.
El seu mal estat de conservació i de degradació extrema va fer que l’any 2008 l’Ajuntament d’Alcover redactés un Pla Director per rehabilitar el conjunt conventual.
A més del Pla Director, també es va dur a terme un Pla Funcional perquè aquest Bé Cultural d’Interès Nacional, anomenat Convent de les Arts, esdevingués un centre cultural de creació artística en totes les seves vessants.
Des del juny de 2014, data de la inauguració, manté una programació estable d’espectacles de diferents disciplines artístiques amb la participació de creadors del nostre entorn i d’altres països.
La façana principal és la part arquitectònica més destacada de l’edifici. A l’últim pis hi ha tota una renglera de 5 finestres acabades en punxa separades per pilars de maó. Al primer pis hi ha 2 obertures, un gran balcó i una tribuna amb 5 obertures. Finalment, a la planta baixa hi ha dues portes d’arc rebaixat i dues finestres acabades amb punxa i sobre les quals s’eleva la tribuna del primer pis.
Ca Lluís Domingo, ubicat a la Plaça del Portal número 2, és una obra de l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet. L’edifici conté una arquitectura funcional amb elements modernistes. Totes les façanes estan arrebossades. No obstant això, la façana principal conté elements singulars.
Sobre la porta lateral hi ha un rètol fet amb rajoles on s’hi pot veure les inicials del primer propietari de l’habitatge; Lluís Domingo. Entremig de les inicials hi ha una mà dreta amb un ull al palmell. Aquest era el símbol utilitzat per referir-se a l’ofici de metge.
Actualment l’edifici és de propietat privada així doncs, només es pot contemplar el seu exterior. Als baixos hi ha un bar i a la part superior un habitatge unifamiliar.
Casa construïda el 1634 per una família rica dedicada al comerç de l’aiguardent. S’edificà sobre una altra d’anterior de la qual es conserven tres arcs gòtics a la planta baixa. Coneguda també per Ca Andreu ja que fou habitada per la família Andreu durant dos segles i mig.
El 1940 es va restaurar l’edifici unint-lo a la torre de la Saura. El 1973 l’Ajuntament va comprar l’edifici i hi va traslladar el museu municipal. Per falta d’espai, a principis dels anys 90, el museu amplià les seves dependències comprant la casa del costat. Posteriorment, es van fer obres a Ca Batistó per reforçar l’estructura de l’edifici.
Edifici d'estil renaixentista, construït pels germans Antoni i Pròsper Company, havent fet fortuna a Amèrica. Destaca entre d'altres edificis locals de la mateixa època per la seva magnitud arquitectònica i unitat d'estil.
Tan l'abadia com ca Cosme, daten de l'any 1618 i s'atribueixen a l'arquitecte Pere Blai (arquitecte del Palau de la Generalitat). Ca Cosme es va habilitar primer com a habitatge particular, després com a taverna i finalment com a societat.
Tot i la seva diferent distribució interior, les seves façanes són similars:
• Equilibri de proporcions
• Frontons amb mènsules
• Perfecta simetria
• Saldó groc
Tot i les modificacions fetes a la façana, aquesta conserva l'estil original. La seva distribució interior ha variat diverses vegades degut a les diferents funcions de l'edifici. Hi van viure els germans escriptors Cosme i Plàcid Vidal. El primer hi té una làpida dedicada i el nom de la plaça. No obstant això, el nom de l'edifici no ve del literat; ja se'l coneixia abans.
Actualment Ca Cosme és propietat de l'Ajuntament i està habilitada com a casa de cultura. Hi podem trobar les següents entitats:
- El Punt d'Informació Juvenil (PIJ)
- El Centre d'Estudis Alcoverencs
- La Biblioteca Municipal
- Funciona Alcover
- L'Escola d'Adults
Edifici d'estil renaixentista, construït pels germans Antoni i Pròsper Company, havent fet fortuna a Amèrica. Destaca entre d'altres edificis locals de la mateixa època per la seva magnitud arquitectònica i unitat d'estil.
Tan l'abadia com ca Cosme, daten de l'any 1618 i s'atribueixen a l'arquitecte Pere Blai (arquitecte del Palau de la Generalitat). L'Abadia es va destinar com a casa rectoral.
Tot i la seva diferent distribució interior, les seves façanes són similars:
• Equilibri de proporcions
• Frontons amb mènsules
• Perfecta simetria
• Saldó groc
Els pisos superiors conserven la seva disposició original, però la planta baixa es va modificar per fer-s'hi una sala parroquial. A la façana hi podem veure tres escuts que podrien representar el llinatge de diverses famílies:
• Un falcó en una mà humana
• Una mà estesa
• Un castell
L’actual Casa de la Vila va ser construïda el 1591 i és un dels edificis més importants de la Plaça Nova.
L'obra s'atribueix al mestre Joan Muntaner. La façana recorda l’estil renaixentista.
L’interior s’ha reformat i modernitzat constantment. No obstant això, encara s’hi conserven algunes obres de valor tal com:
• La reproducció de l’obra original d’Anton Català i Gomis (1950), feta per Andreu Martró i Mireia Català (1987). Aquesta obra representa una panoràmica costumista del poble.
• Els 5 quadres d’alcoverencs il·lustres –Plàcid Vidal Rosich, Cosme Vidal Rosich, Ramon Barberà Boada, Anton Català Gomis i Antoni Isern Arnau– penjats a la sala de plens juntament amb el del rei Alfons II d’Aragó i I de Catalunya (1157-1196) el qual va concedir la carta de població a la vila al 1166.
• A l’arxiu històric s’hi guarda molta informació del segle XIII i llibres d’acords del segle XIV.
• La presó, antigament tapiada i actualment en desús.
Situada al carrer Major, tot just a l'esquena de la paret de la rosassa de l'església Vella, la Font Vella és la més antiga del poble. És una font de dues canelles i d'origen medieval.
La font consisteix en una gran cisterna de pedra de saldó amb un acabat triangular i conté l'escut del poble gravat en una pedra.
Font situada a l’entrada del poble en el punt que convergeix la muralla d’Anselm Clavé amb la carretera de Montblanc i al davant del portal de Sant Miquel.
El sortidor de la font és una cara de lleó d'on sempre raja aigua que s’aprofita per omplir el rentador o per regar. Antigament, entre la font i el rentador, hi havia un abeurador on els animals hi bevien. Actualment l’abeurador és una jardinera.
Degut a les seves grans dimensions i estar situada a la part més alta de fora de les antigues muralles fan que l’església de Nostra Senyora de l’Assumpció sigui l’únic edifici visible des de fora la vila.
Va ser construïda entre el 1578 i el 1630. Entre 1679 i 1700 es realitzà el retaule barroc de l’altar major el qual va ser destruït durant la Guerra Civil (1936-39).
El 1795 el campanar va caure per defecte de construcció. Actualment resta inacabat ja que quan es va intentar realçar hi va haver disputes entre el rector i el batlle.
L’edifici és d’una sola nau sostinguda a fora per contraforts, amb 10 capelles i un braç laterals. Té volta de creueria i grans galeries superiors aguantades per cent pilars i cinquanta arcs sobre les voltes de l’església. L’edifici fa 56 metres de llarg, 25 d’ample i 35 d’alçada. Les pedres de l’edifici són de sadló groc.
La façana és renaixentista, amb columnes i capelles tot voltant la porta i encapçalada per un frontó. Altres parts de l’església són barroques.
A l’interior destaca el cor sostingut per un arc i les pintures del Baptisteri (1951) i del Santíssim (1963) fetes per l’alcoverenc Anton Català. El campanar consta de tres campanes, una de les quals, la “Francisca”, va ser forjada el 1800 per la família Pomerol. El rellotge va ser fabricat pel montblanquí Agustí Pomés el 1809. La parròquia té objectes de valor tal com l’arqueta de plata del s. XIV o la custòdia gòtica datada entre el 1449-1451.
L’any 1966 entre l’Avinguda de Mont-Ral i l’església, es va erigir un monument commemoratiu del vuitè centenari del títol de Vila. Ara aquest jardí és un parc infantil.
Església situada al cementiri de la vila i és creu que és la primera església de la vila. Probablement va ser construïda cap el 1135. Se sap del cert que a l’any 1154 ja existia i que el 1166 es va convertir en església parroquial.
La irregularitat de la construcció fa que en Cosme Vidal afirmi que fou edificada entre les tàpies d’una fortalesa àrab. D’altres afirmen que una part de l’església degué caure, essent reconstruïda només parcialment, vers el s. XV. Segons aquesta teoria, l’església tindria originàriament 26,85 metres de llargada per 11 d’amplada i seria d’estil romànic. En caure, una part d’aquesta superfície continuaria com a església, sostinguda per sis arcs gòtics de pedra de sauló i una alçada d’uns 10 metres. Però, de la resta de l’edifici només es conservarien les parets i la porta, d’arc de mig punt, destinant-se aquell sector a cementiri. Aviat, el cementiri desbordaria el petit espai entre les parets i l’església, de tal manera que avui l’església resta dins el fossar.
Com a peça singular de l’església de Sant Miquel cal assenyalar una estàtua d’aquest arcàngel reposant sobre l’arc que actualment dóna entrada a un pati de nínxols. També cal destacar una creu de pedra, buida de dins i d’estil gòtic, probablement esculpida entre el s. XIII i XVI.
Anomenada també Església de la Sang. El 1931 fou declarada monument historico-artístic. L’edifici fou incendiat durant la guerra civil i bona part de les obres artístiques del seu interior es van perdre. Poc desprès, al 1937 quan es va voler enderrocar l’edifici de l’antic hospital-escola que s’alçava al costat i actuava de contrafort de l’església, aquesta s’ensorrà. Anys més tard, l’indret enrunat fou arranjat i convertit en un jardí.
L’edifici consta d’una sola nau amb coberta de volta de canó i un absis semicircular. L’església és d’estil romànic de finals del s. XII. El culte es va mantenir fins el 1783.
De la seva forma originària en resten nombrosos testimonis fotogràfics, tant dels seus elements arquitectònics, com dels pictòrics i escultòrics.
Actualment, pel que encara roman en peu, clarament es pot apreciar el que fou la nau, de 30 metres de llarg per 13 d’ample. Les seves parets són de saldó vermell i tenen un gruix d’uns 2 metres. D’aquestes parets es conserva en la seva totalitat la de l’absis i la del cor, bona part de la paret on s’obria la porta d’entrada al recinte i ben poc de la que es trobava enfront d’aquesta, la que es recolzava en l’edifici hospital-escola.
Com a elements remarcables del que avui resta en peu cal esmentar els capitells, representant motius geomètrics, vegetals, mítics i animals, així com la magnífica rosassa de roda de carro considerada una de les millors del romànic català.
Algunes peces de l’antiga església es conserven a d’altres indrets, com ara fragments de diversos retaules gòtics i la imatge de la Mare de Déu de la Magrana o de l’Esperança que està al Museu Diocesà de Tarragona.
La Plaça President Lluís Companys, construïda el 2003, és una de les més noves d’Alcover. Està situada entre l’avinguda de Catalunya i sota la Plaça del Portal.
Es tracta d’una plaça de terra, ajardinada per les vores, amb bancs i un parc infantil. La plaça gairebé és quadra i en el futur s’hi posarà un monument.
Situada a la part superior del passeig de l’Estació i al començament de l’Avinguda de Reus, la Plaça del Portal és un dels punts del poble on hi ha més activitat.
La plaça conté una gran jardinera, un plataner de grans dimensions, bancs de pedra i una font de dues canelles. També hi ha un espai marcat per aparcar-hi cotxes. De la plaça en deriven unes escales les quals porten a la plaça President Lluís Companys.
La Plaça Nova està situada al centre del casc antic. Segons l’època, la plaça ha tingut diferents noms. Antigament s’anomenà “Plaça Major”. Durant la República, època en que el nom d’alguns carrers i places de la vila es van canviar, la Plaça Nova s’anomenava “Plaza de España”. No va ser fins al 12 d’abril de 1939 quan es van abolir tots els noms imposats durant la República, i la “Plaza de España” esdevingué l’actual Plaça Nova.
La plaça té una forma rectangular, està lleugerament inclinada i conté porxos als laterals. Els porxos de la banda superior, on es troba la Casa de la Vila, són cilíndrics i de pedra. Els porxos de la banda de baix es recolzen sobre grans arcs; un d’ells d’estil gòtic.
De la plaça en deriven quatre sortides estretes: dos carrers i dos carrerons. El Carrer del Bisbe Barberà i el Carrer Maria Domènech segueixen la mateixa direcció. Els carrerons, antigament coneguts amb el nom de Pere Morell i Joan Borges i actualment sense nom, estan oposats i ambdós sorgeixen de sota els porxos. El terra de la plaça és de pedra blanca amb franges de pedra d’Alcover. Al mig de la Plaça i amb pedra de riu hi ha dibuixat l’escut de la vila; l’ala de falcó. A la plaça també hi ha una font de ferro.
A part de la Casa de la Vila, a la Plaça Nova hi ha altres edificis importants. Ca Malapeira (1768) destaca per la seva façana esgrafiada i un portal de punt buscat. Ca la Miralles (1769) és la casa on nasqué l’escriptora Maria Domènec a la façana de la qual hi ha un rellotge de sol. A Ca Josep Plana hi ha un portal de punt buscat de saldó. La façana de Ca Caçador conté un portal de punt rodó i un escut heràldic amb les lletres alpha i tau. Finalment, Ca Figuerola; la més gran de totes i la que està damunt dels porxos de la banda de baix.
D'origen medieval, està situada al centre de l'antic clos murallat, configurant un espai allargat d’uns 42 metres, gairebé com un carrer ample, més que una plaça. És molt probable que fos en aquesta plaça on se celebrés el mercat setmanal, atorgat per l'arquebisbe Vilademuls l'any 1174. Conserva una casa porticada, amb el porxo sostingut per columnes octogonals i que -segons sembla- va ser la Casa el Comú durant l'edat mitjana.
A l’any 1245 es té la primera notícia de l’existència d’una muralla a Alcover. S'accedia al recinte a través dels portals de Sant Miquel i la Saura, que es conserven encara avui, i el d'Amunt, al carrer del Rec, a prop de l'església Nova.
L'any 1356, amb motiu de la guerra entre Aragó i Castella, Alcover rep l'ordre de fortificar la vila, amb un segon recinte emmurallat. La muralla tenia 18 torres, de les quals encara es conserven les de ca Ballesté, d'en Girona i ca Tatxó.
Carrer originat durant la Guerra Civil Catalana. La guerra va començar al maig de l’any 1462 i al 5 de novembre del mateix any Alcover va caure a mans del rei Joan II. El 12 d’agost de 1464, Joan II arriba a Valls des de Lleida i el dia 18 dóna la vila en fe al capità Rodrigo de Perera. El dia 19 Alcover encara resisteix el segon setge, però el dia 21 d’agost la vila és assetjada i derrotada. Les tropes enemigues van accedir al recinte emmurallat per una escletxa feta al enderrocar una part de la muralla. De l’escletxa oberta a la muralla es va originar el Carrer de la Bretxa.
El Carrer del Rec, el primer que es veu sortint de l’Església Nova, és un dels carrers més important i concorregut de la vila.
Antigament, tot aprofitant el desnivell del carrer, pel mig hi passava un rec ple d'aigua que omplia el dipòsit de les fonts de l’actual Font Vella. D’aquí prové el seu nom.
El Carrer del Rec forma part d’una de les zones del poble on hi ha més comerços. També conté cases notables tal com Ca la Güerba construïda a l’any 1608.
L’estat actual del carrer mostra l’últim arranjament realitzat a l’any 2005. Anteriorment hi havia voreres a ambdues bandes del carrer i aquest no estava empedrat.
A l'època medieval s'anomenava Carrer dels Jueus. Tot i això, es desconeix si formava part del barri jueu. És més, ni tan sols se sap del cert la ubicació de tal barri. Només es té constància de l'existència de jueus alcoverencs per uns documents de 1292.
Posteriorment el carrer s'anomenà Carrer dels Tints de n'Estri.
El carrer té forma d'ela.
El carrer deu la seva importància a dos edificis històrics: Ca Ballester i Ca la Senyora Gran.
Ca Ballester conduïa a una de les torres de la muralla. La façana encara conserva motllures renaixentistes del que degué ser l'antiga Casa de la Vila.
Ca la Senyora Gran conté les imatges més antigues del poble. La façana té una portalada de punt rodó. Es diu que qui manà construir aquesta casa va ser un alcoverenc el qual havia fet fortuna a Amèrica i s'havia casat amb una indígena. D'aquí ve el nom actual del carrer.
El Carrer Major, probablement, és el primer carrer del poble. Està situat a l'antic camí entre Reus i Montblanc. Al llarg del carrer i als seus voltants es van començar a edificar les primeres cases, originant-se així el poble actual. Aquesta hipòtesi és bastant fiable ja que, en aquest carrer hi ha les cases més antigues del poble i la seva disposició en relació a l'esmentat camí és bastant exacta.
A la vora del trajecte s'alçà la primera església d'Alcover; l'Església de Sant Miquel. Posteriorment, s'edificà l'Església de la Sang. Aquest conjunt es creu que estava presidit per un castell ubicat on actualment hi ha l'Església Nova.
Entre el 1316 i el 1360 es van construir les primeres muralles les quals van donar al casc antic el seu aspecte actual.
El Portal de Sant Miquel, com el Portal de la Saura, és anterior a l'any 1245 i era una de les tres portes principals d’accés al recinte emmurallat d’Alcover.
El portal té dos arcs; un de mig punt i un d'apuntat. El de mig punt és l'arc de la part exterior de la muralla i està fet amb pedra de saldó vermell. L'arc apuntat és a la banda interior i està fet amb pedra de saldó groga.
L’actual propietari del Portal de Sant Miquel, un particular, va arranjar la façana interior.
A la part exterior del portal hi ha dues de les 18 torres de defensa que tenia la muralla. Una està al costat mateix del portal i és de propietat privada. La segona, antiga seu del museu municipal, toca a la carretera i és de propietat de l'Ajuntament. Aquesta torre conserva una escala de caragol de saldó.
